diumenge, 20 de maig del 2012

Ascenció

















http://www.youtube.com/watch?v=emWMERdp3DU&feature=youtu.be

ASCENCIÓ:

Un petit stop motion on en Jan escala una muntanya de DVD's.

Anàlisis Publicitari

http://www.youtube.com/watch?v=L41qCwUGLKY

¿Y a tí, quien te da la mano?- és l'anunci de l'asseguradora "Santa Lucía". En aquest anunci podem veure una família que és donen la mà en moments de pànic o felicitat, aquest missatge ens transmet que si fas la teva assegurnaça amb Santa Lucía sempre estarás protegit i tindrás ajuda sempre que la demanis.
Fan servir tons de colors clars, no són colors violents, que també aporten seguretat devant del públic.

Curt Ficcions

En aquest festival de curts van poder visualitzar 8 curts diferens, de diferents directors. Vem poder preguntar a un dels directors coses sobre curts i entendre perquè es feien.
Vem veure tot mena de curts, diferents estils cinematogràfics i tot tipus de plans.
Un dels curts destacas va ser "Votereta" d' Alexis Morante. En aquest curt podem veure l'història d'un nen  andalús que s'ha mudat a Nova York amb la seva família i passa el primer dia al terrar, on hi ha una piscina amb la seva àvia. El nen té complexes amb tics, a España li havien donat el sobrenom de "nervios",  no vol que a la seva nova llar sigui el mateix per aixó decideix fer que que li han dit els altres nens, llançar-se a l'aigua tot fent una tombarella. El curt té un final força còmic i és força entretingut. Sobre els plan hem de comentar que la càmara fa sobre tot plans mitjans i americans, la majoria están rodats amb el nen devant de càmara d'esquenes per tant podem veure el que ell veu, aixó fa que comencis ha agafar emaptia pel personatje.

dijous, 19 d’abril del 2012

Un cuento chino

Fitxa tècnica:


Títol: Un cuento chino
Any: 2011
Director i guionista: Sebastián Borensztein
Música: Lucio Godoy
Fotografia: Rolo Pulperio
Productora: Pampa Film/ Tornasol
Gènere: Comèdia dramàtica
Sinopsi: En Roberto, un home argentí de mitjana edat. solter i obsesiu que vui sol i regenta una ferreteria. Un dia es troba amb una situació que farà canviar el seu rol de vida i la seva petita comoditat.


D'aquesta película m'agradaria comentar sobretot els plans que es fan, els picats i contrapicats que fa en un parell d'ocasions culminants del film fan que augmenti la tensió entre el públic.
Els personatges estan molt treballats i la feina que fan els actors és exteordinària.
Sobre els colors cal comentar que tot el que envolta a en Roberto i al seu nou company són colors freds i també una gran gama de grisos i marrons, que simbolitzen la monotonia i la fredor del personatge. Qui aporta color a la vida d'en Roberto és la Mari, la dona de qui en Roberto està enamorat. 
Els espais interiors són normalment foscos i estan molt carregats amb objectes de l'escenografia, els interiors quan es tracta d'en Roberto i en alguna seqüència, d'en Jun, també estaran plens de gent o botigues amb parades al carrer.
La llum que predomina a l'ambient d'en Roberto és força tenue, en les seqüències on apareix la Mari la llum augmenta donant així vida al film. La llum que envolta al Jun és també apagada, ja que el personatge no compren res i l'únic que vol fer és trobar al seu familiar.

dijous, 8 de març del 2012

Moviments cinematogràfics


-EL SURREALISME:

El moviment surrealista resumeix una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. En evolucionar a partir de certes nocions del dadaisme, el surrealisme va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en la creació. Fent que l'inconscient es convertis en animador de tota proposta, independentment de la seva correcció moral o del seu respecte a les normes imposades per la tradició estètica. Òbviament, els artistes van fer servir en tot moment la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, particularment en el referit a la construcció psíquica del desig i la sexualitat. El moviment va atreure als joves més avantguardistes d'Europa, la veritat és que van trigar a travar-se totes les seves expressions. De fet, encara que immediatament es va donar una literatura surrealista i molt ràpid va haver-hi pintors i escultors que van aconseguir aquesta mateixa dimensió subversiva, va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista.

-L'EXPRESIONISME:

Abans de precisar un moviment cinematogràfic, l'expressionisme va ser un corrent pictòric, iniciada en 1911. Amb tot, la referència pictòrica no és casual quan es parla d'expressionisme cinematogràfic. A diferència del que succeeix amb altres moviments, aquest corrent no es va fundar en una filosofia peculiar, comuna en tots aquells que hi van participar. Molt al contrari, els cineastes expressionistes van trobar en la seva estètica l'element comú. Per aquesta raó, l'estudi inicial d'aquesta fórmula es mou entre dos eixos: l'ús dels decorats i la qualitat tenebrosa de la seva fotografia. Rodats sempre en estudis, els films expressionistes emfatitzaven la inquietud més sublim a través de tots els elements al seu abast, des del maquillatge fins als moviments de càmera, passant per un tipus d'ambientació deliberadament artificial, de vegades desfigurada, com si el fotograma fos un marc sobre el qual delinear aquesta gamma de contrastos.

-EL NEORREALISME:

Si hi ha un terme que resumeix tota una filosofia a l'hora de plantejar l'ofici cinematogràfic, aquest és el neorrealisme, posat en pràctica a Itàlia al llarg de la dècada dels quaranta del segle XX. En tot cas, l'etiqueta neorrealista no suposa una avantguarda, sinó una tornada a valors ja existents en la cinematografia anterior, tant a Itàlia com en la URSS i el Regne Unit. Valors que, d'altra banda, eren els mateixos que després van defensar els teòrics francesos del cinéma vérité. Les qualitats que van venir a definir el conjunt tampoc eren noves, però van reaparèixer en un entorn summament propici. Entre aquests ingredients cal assenyalar l'ocupació d'actors no professionals, el naturalisme a l'hora de plasmar la trama, l'ús de localitzacions reals i el rebuig del pintoresc i esterotipat en els personatges, de manera que fos possible commoure i, alhora, estimular la reflexió soci-política.

-CINÉMA VÉRITÉ:

Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen del documental, i més específicament, dels documentals rodats amb càmera portàtil i un equip de so sincronitzat. El disseny d'equips de filmació més petits i manejables va ser indispensable perquè els documentalistes ampliessin el seu marge de maniobra i, a un temps, desenvolupessin un estil narratiu capaç d'influir en els cineastes dedicats a la ficció. Òbviament, els teòrics del nou estil van reclamar l'herència d'un cineasta soviètic, Dziga Vertov, que anys enrere havia plantejat aquesta eficaç metàfora que es va donar a cridar Cinema-Ull, per identificar tots dos conceptes.

dimecres, 1 de juny del 2011

Vídeo!!

Aquí us presentem el primer Stop motion confeccionat  per ''RONA&TONA PRODUCTIONS'' presentat per: ''ZORDOFILMS''!!

dimarts, 31 de maig del 2011

TECLA SALA

L'exposició de Jove Creació  Europea ens va mostra diferents treballs de diferents artístes joves d'arreu d'Europa, en ell vem poder veure escales retorcades, vem poder sentir-nos dones creuan una alfombra...

L'obra que em va agradar més va ser:

-OTHER COUNTRY:  on podíes trobar unes enganxínes amb les inicials OC (Other Country) i una foto amb l'explicació de l'utilitat d'aquestes , on el públic podia endur-se les enganxínes i enganxar-les on vulguin.

Experiència TURBINE

Aquest curs, els alumnse de primer hem particitat al projecte TURBINE col·laboran amb la Tate Modern de Londres.

L'experiència ens ha ajudat a conèixer l'altre grup i a treballar en equip coasionadament i força a l'hora, amb tasques com: actualitzar el bloc del grup i treballant moltes hores a la sala on posteriorment vàrem fer l'exposió.

dissabte, 27 de novembre del 2010

MACBA- Benet Rosell

L’exposició dedicada a Benet Rossell es concentra en una part de l’amplíssim treball d’aquest artistades de dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies. La mostra ofereix un recorregut amb interrupcions, fragmentat, que defuig l’exposició retrospectiva cronològica convencional i rastreja diverses possibilitats d’aproximació a una obra construïda com un entramat de llenguatges i mitjans diferents. Benet Rossell aviat es decanten desplega múltiples disciplines, des del dibuix i l’escriptura sígnica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l’acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d’altres. Tots aquests llenguatges estan sempre tractats des d‘una vesant molt personal, que inclou intervencions poc convencionals, com objectes òptics, treballs de cultius, dibuixos i intervencions sobre els films, dibuixos «amanits», actes notarials, còmics sense paraules, guions cinematogràfics o dibutexts, per posar-ne alguns exemples. 
L’exposició presenta un gran nombre d’obres inèdites i dedica una atenció especial al treball cinematogràficstablint un diàleg entre els diferents mitjans utilitzats, amb obres que van des del 1965 fins a l’actualitat. Malgrat la seva aparença abstracta, la seva obra té un component narratiu.

LES AVENTURES D'EN PATXI




Fundació Miró


Nom: ocell solar
Autor: Joan Miró
Material: Marbre de carrara
Localització: Fundació Joan Miró
Anàlisi:
és una escultura construida l'any1968, no suggereix el vol ni la capacitat de volar, ni tan sols el moviment, sinó que assumeix el seu paper de mediador entre el cel i la terra. La base, una massa sòlida, consistent, el lliga gravitatòriament amb la terra. Una lluna tombada construeix les ales i vincula l'ocell amb el món celeste.

Pipilotti Rist


El recorregut per les sales ens submergeix en l'univers ple de color. La mostra s'inicia amb dues petites videoinstal.lacions, Per què te'n vas? (Humit) (2003) i Làpida per RW (2007), i continua amb Sorbe meu oceà (1996). Aquesta peça consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angle, que operen com macropantallas en què es veu un fons marí amb cossos bussejant, mentre sona la hipnòtica veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game, de Chris Isaak. L'obra reflexiona sobre l'eterna necessitat de comprensió absoluta de l'altre i sobre el desig gairebé irrealitzable de sincronicitat.

reenqueadrament



FOTGRAFÍA ORIGINAL:
 
 RETALL1:



RETALL2:
 

 RETALL3:
 

 RETALL4:
 

RETALL5:
 


COM MIREM!

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: picat

composició: la fotografía es compon d'una reixa de clavagueram d'on i sobresurten unes fulles

profunditat de camp: en té molt poca perque és un pla detall

pla: és un pla detall

perspectiva: frontal

llum: la llum és natural

presència d'aire: ni ha molt poc

colors: hi predominen els colors freds

fora de camp:  el clavagueram continuava i estava rodejat de graba.




Encuadrament: horitzontal

punt de vista: frontal

composició: la fotografia es compon de línes verticals i la majoria horitzontals.

profunditat de camp:en té bastanta

pla: pla tres cuarts o americà

perspectiva: frontal

llum: la fotografia és més habiat fosca.

efectes òptics: no hi ha ni ombres projectades, ni reflexos.

presència d'aire: molt poca.

colors: hi predomina el gris de les llambordes.

fora de camp: els ''carrer'' continua als costats on acava amb una paret amb graffittis a l'esquerra i a la drtea amb la paret de la bibloteca roca umbert.





Encuadrament: horitzontal.

punt de vista: tres quarts

composició: línes inclinades i lines corves

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: inclidada


llum: n'hi ha molta

efectes òptics: es veu el reflexe del vidre en els cap grossos

presència d'aire: poc

colors: hi predominen els marrons i els grisos

fora de camp: hi ha més cap grossos i gegants dins de la mateixa vitrina.





Encuadrament: horitzontal

punt de vista: picat

composició: línies rectes

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: inclinada


llum: n'hi ha però no es mostra

efectes òptics: no hi ha ombres ni reflexos

presència d'aire: poca

colors: hi predominen els grisos del terra i els marrons robellats de les planxes

fora de camp: el terra continua i acava fent una petita tarima





Encuadrament: horitzontal

punt de vista: contrapicat

composició: línes corbes i recres

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: inclinada


llum: n'hi ha força i és natural

efectes òptics: no hi ha ombres ni reflexos

presència d'aire: bastanta

colors: marronosos i grisosos

fora de camp: darrere de la xemeneia s'hi exten una paret



Encuadrament: vertical

punt de vista: inclinat

composició: línes rectes

profunditat de camp: n'hi ha bastanta

pla: detall

perspectiva: frontal

llum: és natural i n'hi ha força

efectes òptics: no hi ha ombres ni reflexos

presència d'aire: n'hi ha força

colors: blancs i marrons

fora de camp: un edifici i moltes més finestres.





Encuadrament: horitzontal

punt de vista: frontal

composició:  hi predominen línes rectes

profunditat de camp: força

pla: americà

perspectiva: frontal

llum: és natural

efectes òptics: no és veuen ombres ni reflexos

presència d'aire: la fotogràfia es força espaiosa

colors: grisos, rtaronjes i blaus

fora de camp: paret de devant dels cubs, el graffitti és força més ample











Encuadrament: horitzontal

punt de vista:inclinat

composició: línes rectes i corbes

profunditat de camp: n'hi ha força

pla: tres quarts

perspectiva: inclinada

llum: n'hi ha força

efectes òptics: les ombres del braç d'en farres

presència d'aire: poca

colors: hi predominen els foscos i blaus

fora de camp: l'interior del desendreçat local de la colla dels blaus de granollers


Encuadrament: horitzontal

punt de vista: frontal

composició: línes rectes

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: frontal

llum: n'i ha poca, els colors ajuden a que la fotogràfia no quedi tant fosca

efectes òptics: no hi ha ombfres ni reflexos

presència d'aire: poca

colors: hi predominen els colors càlids com: grocs, taronjes i vermells

fora de camp: el graffitti continua en una petita extenció de paret