MACBA- Benet Rosell

L’exposició dedicada a Benet Rossell es concentra en una part de l’amplíssim treball d’aquest artistades de dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies. La mostra ofereix un recorregut amb interrupcions, fragmentat, que defuig l’exposició retrospectiva cronològica convencional i rastreja diverses possibilitats d’aproximació a una obra construïda com un entramat de llenguatges i mitjans diferents. Benet Rossell aviat es decanten desplega múltiples disciplines, des del dibuix i l’escriptura sígnica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l’acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d’altres. Tots aquests llenguatges estan sempre tractats des d‘una vesant molt personal, que inclou intervencions poc convencionals, com objectes òptics, treballs de cultius, dibuixos i intervencions sobre els films, dibuixos «amanits», actes notarials, còmics sense paraules, guions cinematogràfics o dibutexts, per posar-ne alguns exemples. 
L’exposició presenta un gran nombre d’obres inèdites i dedica una atenció especial al treball cinematogràficstablint un diàleg entre els diferents mitjans utilitzats, amb obres que van des del 1965 fins a l’actualitat. Malgrat la seva aparença abstracta, la seva obra té un component narratiu.

LES AVENTURES D'EN PATXI

Fundació Miró

Nom: ocell solar
Autor: Joan Miró
Material: Marbre de carrara
Localització: Fundació Joan Miró
Anàlisi:
és una escultura construida l'any1968, no suggereix el vol ni la capacitat de volar, ni tan sols el moviment, sinó que assumeix el seu paper de mediador entre el cel i la terra. La base, una massa sòlida, consistent, el lliga gravitatòriament amb la terra. Una lluna tombada construeix les ales i vincula l'ocell amb el món celeste.

Pipilotti Rist

El recorregut per les sales ens submergeix en l'univers ple de color. La mostra s'inicia amb dues petites videoinstal.lacions, Per què te'n vas? (Humit) (2003) i Làpida per RW (2007), i continua amb Sorbe meu oceà (1996). Aquesta peça consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angle, que operen com macropantallas en què es veu un fons marí amb cossos bussejant, mentre sona la hipnòtica veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game, de Chris Isaak. L'obra reflexiona sobre l'eterna necessitat de comprensió absoluta de l'altre i sobre el desig gairebé irrealitzable de sincronicitat.

reenqueadrament

FOTGRAFÍA ORIGINAL:
 

 RETALL1:

RETALL2:
 

 RETALL3:
 

 RETALL4:
 

RETALL5:
 

COM MIREM!

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: picat

composició: la fotografía es compon d'una reixa de clavagueram d'on i sobresurten unes fulles

profunditat de camp: en té molt poca perque és un pla detall

pla: és un pla detall

perspectiva: frontal

llum: la llum és natural

presència d'aire: ni ha molt poc

colors: hi predominen els colors freds

fora de camp:  el clavagueram continuava i estava rodejat de graba.

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: frontal

composició: la fotografia es compon de línes verticals i la majoria horitzontals.

profunditat de camp:en té bastanta

pla: pla tres cuarts o americà

perspectiva: frontal

llum: la fotografia és més habiat fosca.

efectes òptics: no hi ha ni ombres projectades, ni reflexos.

presència d'aire: molt poca.

colors: hi predomina el gris de les llambordes.

fora de camp: els ''carrer'' continua als costats on acava amb una paret amb graffittis a l'esquerra i a la drtea amb la paret de la bibloteca roca umbert.

Encuadrament: horitzontal.

punt de vista: tres quarts

composició: línes inclinades i lines corves

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: inclidada


llum: n'hi ha molta

efectes òptics: es veu el reflexe del vidre en els cap grossos

presència d'aire: poc

colors: hi predominen els marrons i els grisos

fora de camp: hi ha més cap grossos i gegants dins de la mateixa vitrina.

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: picat

composició: línies rectes

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: inclinada


llum: n'hi ha però no es mostra

efectes òptics: no hi ha ombres ni reflexos

presència d'aire: poca

colors: hi predominen els grisos del terra i els marrons robellats de les planxes

fora de camp: el terra continua i acava fent una petita tarima

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: contrapicat

composició: línes corbes i recres

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: inclinada


llum: n'hi ha força i és natural

efectes òptics: no hi ha ombres ni reflexos

presència d'aire: bastanta

colors: marronosos i grisosos

fora de camp: darrere de la xemeneia s'hi exten una paret

Encuadrament: vertical

punt de vista: inclinat

composició: línes rectes

profunditat de camp: n'hi ha bastanta

pla: detall

perspectiva: frontal

llum: és natural i n'hi ha força

efectes òptics: no hi ha ombres ni reflexos

presència d'aire: n'hi ha força

colors: blancs i marrons

fora de camp: un edifici i moltes més finestres.

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: frontal

composició:  hi predominen línes rectes

profunditat de camp: força

pla: americà

perspectiva: frontal

llum: és natural

efectes òptics: no és veuen ombres ni reflexos

presència d'aire: la fotogràfia es força espaiosa

colors: grisos, rtaronjes i blaus

fora de camp: paret de devant dels cubs, el graffitti és força més ample

Encuadrament: horitzontal

punt de vista:inclinat

composició: línes rectes i corbes

profunditat de camp: n'hi ha força

pla: tres quarts

perspectiva: inclinada

llum: n'hi ha força

efectes òptics: les ombres del braç d'en farres

presència d'aire: poca

colors: hi predominen els foscos i blaus

fora de camp: l'interior del desendreçat local de la colla dels blaus de granollers

Encuadrament: horitzontal

punt de vista: frontal

composició: línes rectes

profunditat de camp: poca

pla: detall

perspectiva: frontal

llum: n'i ha poca, els colors ajuden a que la fotogràfia no quedi tant fosca

efectes òptics: no hi ha ombfres ni reflexos

presència d'aire: poca

colors: hi predominen els colors càlids com: grocs, taronjes i vermells

fora de camp: el graffitti continua en una petita extenció de paret