El recorregut per les sales ens submergeix en l'univers ple de color. La mostra s'inicia amb dues petites videoinstal.lacions, Per què te'n vas? (Humit) (2003) i Làpida per RW (2007), i continua amb Sorbe meu oceà (1996). Aquesta peça consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angle, que operen com macropantallas en què es veu un fons marí amb cossos bussejant, mentre sona la hipnòtica veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game, de Chris Isaak. L'obra reflexiona sobre l'eterna necessitat de comprensió absoluta de l'altre i sobre el desig gairebé irrealitzable de sincronicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada