Escacs

http://www.youtube.com/watch?v=-QlPvbm4uKE&feature=youtu.be

Ara SÍ! Per fi el video millorat.

ESCACS...

Ascenció

http://www.youtube.com/watch?v=emWMERdp3DU&feature=youtu.be

ASCENCIÓ:

Un petit stop motion on en Jan escala una muntanya de DVD's.

Anàlisis Publicitari

http://www.youtube.com/watch?v=L41qCwUGLKY

¿Y a tí, quien te da la mano?- és l'anunci de l'asseguradora "Santa Lucía". En aquest anunci podem veure una família que és donen la mà en moments de pànic o felicitat, aquest missatge ens transmet que si fas la teva assegurnaça amb Santa Lucía sempre estarás protegit i tindrás ajuda sempre que la demanis.
Fan servir tons de colors clars, no són colors violents, que també aporten seguretat devant del públic.

Curt Ficcions

En aquest festival de curts van poder visualitzar 8 curts diferens, de diferents directors. Vem poder preguntar a un dels directors coses sobre curts i entendre perquè es feien.
Vem veure tot mena de curts, diferents estils cinematogràfics i tot tipus de plans.
Un dels curts destacas va ser "Votereta" d' Alexis Morante. En aquest curt podem veure l'història d'un nen  andalús que s'ha mudat a Nova York amb la seva família i passa el primer dia al terrar, on hi ha una piscina amb la seva àvia. El nen té complexes amb tics, a España li havien donat el sobrenom de "nervios",  no vol que a la seva nova llar sigui el mateix per aixó decideix fer que que li han dit els altres nens, llançar-se a l'aigua tot fent una tombarella. El curt té un final força còmic i és força entretingut. Sobre els plan hem de comentar que la càmara fa sobre tot plans mitjans i americans, la majoria están rodats amb el nen devant de càmara d'esquenes per tant podem veure el que ell veu, aixó fa que comencis ha agafar emaptia pel personatje.

Un cuento chino

Fitxa tècnica:


Títol: Un cuento chino
Any: 2011
Director i guionista: Sebastián Borensztein
Música: Lucio Godoy
Fotografia: Rolo Pulperio
Productora: Pampa Film/ Tornasol
Gènere: Comèdia dramàtica
Sinopsi: En Roberto, un home argentí de mitjana edat. solter i obsesiu que vui sol i regenta una ferreteria. Un dia es troba amb una situació que farà canviar el seu rol de vida i la seva petita comoditat.


D'aquesta película m'agradaria comentar sobretot els plans que es fan, els picats i contrapicats que fa en un parell d'ocasions culminants del film fan que augmenti la tensió entre el públic.
Els personatges estan molt treballats i la feina que fan els actors és exteordinària.
Sobre els colors cal comentar que tot el que envolta a en Roberto i al seu nou company són colors freds i també una gran gama de grisos i marrons, que simbolitzen la monotonia i la fredor del personatge. Qui aporta color a la vida d'en Roberto és la Mari, la dona de qui en Roberto està enamorat. 
Els espais interiors són normalment foscos i estan molt carregats amb objectes de l'escenografia, els interiors quan es tracta d'en Roberto i en alguna seqüència, d'en Jun, també estaran plens de gent o botigues amb parades al carrer.
La llum que predomina a l'ambient d'en Roberto és força tenue, en les seqüències on apareix la Mari la llum augmenta donant així vida al film. La llum que envolta al Jun és també apagada, ja que el personatge no compren res i l'únic que vol fer és trobar al seu familiar.

Moviments cinematogràfics

-EL SURREALISME:

El moviment surrealista resumeix una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. En evolucionar a partir de certes nocions del dadaisme, el surrealisme va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en la creació. Fent que l'inconscient es convertis en animador de tota proposta, independentment de la seva correcció moral o del seu respecte a les normes imposades per la tradició estètica. Òbviament, els artistes van fer servir en tot moment la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, particularment en el referit a la construcció psíquica del desig i la sexualitat. El moviment va atreure als joves més avantguardistes d'Europa, la veritat és que van trigar a travar-se totes les seves expressions. De fet, encara que immediatament es va donar una literatura surrealista i molt ràpid va haver-hi pintors i escultors que van aconseguir aquesta mateixa dimensió subversiva, va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista.

-L'EXPRESIONISME:

Abans de precisar un moviment cinematogràfic, l'expressionisme va ser un corrent pictòric, iniciada en 1911. Amb tot, la referència pictòrica no és casual quan es parla d'expressionisme cinematogràfic. A diferència del que succeeix amb altres moviments, aquest corrent no es va fundar en una filosofia peculiar, comuna en tots aquells que hi van participar. Molt al contrari, els cineastes expressionistes van trobar en la seva estètica l'element comú. Per aquesta raó, l'estudi inicial d'aquesta fórmula es mou entre dos eixos: l'ús dels decorats i la qualitat tenebrosa de la seva fotografia. Rodats sempre en estudis, els films expressionistes emfatitzaven la inquietud més sublim a través de tots els elements al seu abast, des del maquillatge fins als moviments de càmera, passant per un tipus d'ambientació deliberadament artificial, de vegades desfigurada, com si el fotograma fos un marc sobre el qual delinear aquesta gamma de contrastos.

-EL NEORREALISME:

Si hi ha un terme que resumeix tota una filosofia a l'hora de plantejar l'ofici cinematogràfic, aquest és el neorrealisme, posat en pràctica a Itàlia al llarg de la dècada dels quaranta del segle XX. En tot cas, l'etiqueta neorrealista no suposa una avantguarda, sinó una tornada a valors ja existents en la cinematografia anterior, tant a Itàlia com en la URSS i el Regne Unit. Valors que, d'altra banda, eren els mateixos que després van defensar els teòrics francesos del cinéma vérité. Les qualitats que van venir a definir el conjunt tampoc eren noves, però van reaparèixer en un entorn summament propici. Entre aquests ingredients cal assenyalar l'ocupació d'actors no professionals, el naturalisme a l'hora de plasmar la trama, l'ús de localitzacions reals i el rebuig del pintoresc i esterotipat en els personatges, de manera que fos possible commoure i, alhora, estimular la reflexió soci-política.

-CINÉMA VÉRITÉ:

Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen del documental, i més específicament, dels documentals rodats amb càmera portàtil i un equip de so sincronitzat. El disseny d'equips de filmació més petits i manejables va ser indispensable perquè els documentalistes ampliessin el seu marge de maniobra i, a un temps, desenvolupessin un estil narratiu capaç d'influir en els cineastes dedicats a la ficció. Òbviament, els teòrics del nou estil van reclamar l'herència d'un cineasta soviètic, Dziga Vertov, que anys enrere havia plantejat aquesta eficaç metàfora que es va donar a cridar Cinema-Ull, per identificar tots dos conceptes.

Namana

Namana final:

Cel estrellat: